VACANCES INFANTILS

Hoy me hallaba delante del ordenador con la intención de escribir para este blog sobre creatividad. El mundo creativo está en tal mal estado que no encontraba referencias para hablar sobre ellas. Mi alegría ha venido cuando Laura (mi hija de 12 años) me ha mostrado su escrito para la clase de català. He quedado realmente sorprendido. No tanto por reconocer sus capacidades como redactora de historias si no por el escrito propiamente. Realmente se ha convertido en lo más creativo que he vislumbrado desde hace ya muchos días.

Intentaré no poner demasiado de mi parte en cuanto a crítica sobre el escrito. Creo que el hecho de ser su padre le quitaría objetividad (sólo faltaría).

Os dejo a vosotros el honor de hacerlo. No tocaré ni una coma, ni un acento (seguramente lo empeoraría).

Tened en cuenta que la autora sólo tiene 12 año.
Y disculpad aquellos que no entendáis el catalán, sería un crimen traducirlo al castellano.

VACANCES INFANTILS

Us vaig a explicar una història que vaig somiar quan era realment petita tenia dos anys i li ho vaig explicar a una amiga meva i a partir d'allí la vaig somiar una, dues, tres, quatre, cinc i fins a sis vegades! 

El meu somni anava de que un dia jo amb la meva família ens n'anàvem al Carib, la meva germana ja havia nascut i era molt petita. 

Vam anar a veure un volcà que portava nou mil anys adormit, però no era un volcà qualsevol, no era com la resta, era un volcà de números! Sí, sí, aquell accident geogràfic era majestuós. Ens van explicar que l'última vegada que va entrar en erupció no va expulsar lava sinó que va començar a treure números, multiplicacions, divisions, sumes, restes, anys i arrels quadrades!!! No era un volcà normal! Allò era magnífic, vam entrar al cràter i no hi havia un tros de roca volcànica, sinó que el que hi havia era una O enorme plena de lletres, en àrab, en japonès, en espanyol, alemany... La meva germana es va posar a riure, els meus pares i jo ens vam quedar bocabadats, no ens podíem creure allò que vèiem. Era impressionant! De sobte una M es va aixecar del terra, tot seguit una A i una R i una T i una A. Tots vam llegir: MARTA! Era el nom de la meva germana ella va riure com acostumen a riure els nadons. Ens en vam anar a l'hotel, i el dia següent, tots érem nadons menys la meva germana,que era una adulta de vint-i-cinc anys. Ella va cridar en veure's al mirall, i els meus pares i jo ens vam posar a plorar, la Marta no sabia que fer, i va sortir al carrer amb nosaltres als braços, però l'únic que  va veure van ser nadons, els adults havien desaparegut, o més aviat s'havien convertit en nadons. Ella era l'única adulta del Carib! Va anar corrents al volcà i li va preguntar que passava ell li va respondre que era l'escollida per a salvar el Món, li va explicar que si aconseguia que tothom del Carib tornés a ser com abans hauria salvat el Món. I així ho va fer, va portar a tots els habitants del Carib al peu del volcà i va posar un any a cadascú, que era l'equivalent a l'any que havien nascut. Ella no sabia com era que reconeixia els anys de naixement de cadascú, però ho sabia, així que quan va haver acabat va dir el nom de cadascú i es van anar transformant, ella també es va transformar. Tots vam riure i ella va picar l'ullet. 

I aleshores em vaig despertar i me'n vaig adonar que estava a Cabrils, a casa meva i al meu llit dormint. Però el que més em va sobtar va ser que no sempre era igual, cada dia que ho somiava tenia algun canvi; una samarreta diferent, o alguna altre cosa.

Laura Benedito